El IRP difunde | “La Turca”, geganta històrica de la processó del Corpus de Xàtiva

Estudi tècnic i metodologia de conservació

La cultura festiva està repleta de representacions populars que enriquixen l’imaginari col·lectiu, com poderosos elements que reforcen els mecanismes de pertinença i identitat dels grups socials. Els gegants i capgrossos són una prova d’esta riquesa folklòrica, molt lligada simbòlicament a la tradició de connotació immaterial.

La geganta històrica coneguda com “La Turca” va participar durant anys en la processó de la festivitat del Corpus Christi. La figura està realitzada en cartó sobre una estructura interna de fusta i s’abilla amb diferents vestidures i guarniments, alguns d’ells tan peculiars com els seus ulls de vidre. L’examen tècnic, material i fisonòmic de l’escultura permet estimar la seua datació entre finals del segle XIX i principis del XX.

Estat de conservació

Com a element festiu d’ús processional presentava importants problemes de tipus estructural, provocats especialment per causes mecàniques com colps i vibracions, així com pel seu emmagatzemament en espais amb condicions ambientals inapropiades. Per estos motius, l’estructura interna de fusta romania trencada en alguns punts, mentres que altres àrees mostraven un atac lleuger d’insectes xilòfags. El suport de cartó manifestava diferents danys, com laminacions, zones esgarrades i importants deformacions. Els elements que conformen els braços, en este sentit, es trobaven especialment deteriorats.
Es desconeix la raó per la qual la figura ha perdut les seues mans i l’estructura que completava la seua dimensió original des de la cintura al sòl, de manera que la seua lectura integral es veia distorsionada per la pèrdua d’estos elements. És important ressenyar, a més, les diferents intervencions anteriors que, especialment localitzades en les àrees de les carnacions, van intentar actualitzar reiteradament el seu aspecte al llarg dels anys amb la superposició de repolicromies, repintades i vernissos. Tots estos estrats, junt amb els depòsits de brutícia superficial, infonen al rostre un aspecte irreal, amb un cromatisme llòbrec.

Procés d’intervenció

Després d’establir el seu estat de conservació i d’acord amb tots els estudis preliminars es realitza la seua intervenció per a garantir l’estabilitat estructural dels materials constitutius i recuperar la correcta lectura de la imatge. Estos treballs de conservació curativa i restauració, afavorits per l’Ajuntament de Xàtiva, estan sent realitzats per l’Institut de Restauració del Patrimoni de la Univesitat Politècnica de València.

Els treballs fonamentals de curació s’estan centrant en la revisió dels elements interns de fusta, que han sigut reforçats i tractats químicament per a evitar l’atac de fongs i insectes xilòfags. Les deformacions que presentava el suport de cartó s’han alleugerit per mitjà d’humectació controlada i impregnació amb pasta de midó. Els trencats i esgarros han sigut portats al lloc, encolant-se i reforçant les zones debilitades amb paper lliure d’àcid, amb reserva alcalina.

Per la seua banda, els estrats pictòrics, alçats en algunes zones, s’estan fixant amb gelatina tècnica, un adhesiu d’origen animal que està permetent assentar novament el color per a assegurar la seua cohesió material. La policromia, coberta per capes de brutícia, vernissos groguencs i repintades, està sent netejada amb solucions aquoses i dissolvents orgànics, la qual cosa permetrà la recuperació dels colors reals del rostre. L’estucat i reintegració cromàtica de les xicotetes llacunes que es distribuïxen per la superfície permetrà, finalment, una visió íntegra de la seua fisonomia.

Els treballs de restauració es completen amb la construcció d’una nova estructura que, d’acord amb la documentació fotogràfica existent, ha permés recuperar les dimensions originals de “La Turca”. Les mans perdudes, igualment, es troben en procés de reposició, d’acord amb els models que es conserven en altres gegants de l’època. Tots els elements que la componen, articulats antigament per mitjà de fil d’aram, ara oxidat i inservible, han sigut acoblats amb nous dispositius de subjecció, més segurs i innocus per a les peces de cartó. Finalment, la intervenció atendrà a les necessitats de conservació dels complements tèxtils i altres abillaments que acompanyen la figura.